"Una corneta se desgajó del resto y dejó caer las dos primeras notas del tema, apoyándose en ellas como en un trampolín. Bix dio el salto en pleno corazón, el claro dibujo se inscribió en el silencio con un lujo de zarpazo." Julio Cortázar, Rayuela-1963 (cap.10)

jueves, 15 de noviembre de 2012

Postromanticismo y vanguardia

IMPRESIONISMO
Eric Satie: Gymnopedie nº1
















Claude Debussy: sonata Claro de luna , Preludio a la siesta de un fauno y el ballet por Rudolph Nureyev

Maurice Ravel: el gran flautista Emmanuel Pahud tocando el solo de Daphnis y Chloé. Otro fragmento de una  maravillosa  obra orquestal, Ma mére l´oye y finalmente su sensacional Introducción y allegro para arpa, flauta, clarinete y cuarteto de cuerda


IGOR STRAVINSKY
Igor Stravinsky dirigiendo Pulcinella en un ensayo y la versión completa del Pájaro de Fuego  dirigida por él mismo en 1965
Esta Guía didáctica del pájaro de Fuego servirá al grupo de Stravinsky y al de los ballets rusos...

La obra que marcó el final de una era en la historia europea, como relata Simon Rattle en este pequeño documental sobre La Consagración de la Primavera. Y para disfrutar escuchando mientras hacemos cualquier otra cosa, La Consagración de la Primavera, versión completa, aunque sinceramente, vale la pena ver el video y comprobar el trabjo enorme de todo el conjunto, orquesta y director.Es importante que nos contéis en vuestra exposición el escándalo provocado por la Consagración durante su estreno en el Théâtre des Champs Élysées de París, el 29 de mayo de 1913.

Y finalmente una curiosidad de 10 minutos: Una Sesión de grabación de la Historia de un soldado
Para comprender el pensamiento musical de Stravinsky, este Cumpleaños feliz

BALLETS RUSOS: no olvidéis relatar el argumento del ballet que elijáis para ver en clase

Ballets de Stravinsky: además de la guía didáctica sobre el Pájaro de Fuego, podéis ver aquí el ballet. Otro de sus ballets, delicioso y de música extraordinaria es Petrouchka, que os pongo en cuatro partes: Petrouchka 1, Petrouchka 2, Petrouchka 3 y Petrouchka 4. Finalmente, otra posibilidad es ver la Consagración de la Primavera en tres partes: Consagración 1, Consagración 2 y Consagración 3

Ballet de Ravel: La Valse, ¡maravilloso vals!

Ballet de Eric Satie: como documento informativo para vuestro trabajo, un pequeño análisis de Parade, ballet cubista en el que colaboraron grandes artistas como Picasso, de cuyo telón  podéis ver una análisis aquí

MANUEL DE FALLA: una de sus grandes obras, El amor Brujo, es un ballet del que se han hecho numerosas versiones. Aquí os dejo dos: la de Antonio Gades bajo la dirección de Carlos Saura en la película del mismo nombre, el movimiento Danza ritual del fuego y la versión concierto de la Orquesta de Chicago dirigida por Daniel Baremboim. Otra canción, procedente de La vida breve, que os sonará por se muy conocida, con un instrumento exclusiva y típicamente español, las castañuelas,  de las que nos hblaréis un poco ¿verdad?. Para acabar, me gustaría incidir en el esfuerzo que Falla hizo por aproximarse desde el siglo XX a la cultura española de todos los tiempos, como vemos por ejemplo en su Concierto para clave y cinco instrumentos, una de sus obras más avanzadas desde el punto de vida sonoro. Para consultar su biografía, obras y ediciones impresas, tenéis su web oficial.

SERGUÉI PROKÓFIEV: os enlazo la maravillosa Danza de los caballeros 
Es conveniente que nos relatéis a qué escena de Romeo y Julieta corresponde, pues es de esta obra que procede.
El Concierto para violín nº2 es la segunda propuesta, buscad la historia de este concierto ...
Prokófiev colaboró con el gran director de cine ruso Serguéi Eisenstein pra la banda sonora de la película Alexandre Nevsky, de la que os enlazo La batalla en el hielo


EDGAR VARESE: os recomiendo que trabajéis con este blog; es un relato excelente de su vida, obra y pensamiento musical, en el que incluye dos videos. Yo os incluyo además, los siguientes videos, de cuyas obras debéis aportar informacion: Tuning Up para gran orquesta, en versión muy reciente, de los Proms 2012, ¡ divertidísima, a ver si me explicáis de qué va! ¿Qué significa "Tuning-up?; y otra más para acabar,  Ionisation .

JOHN CAGE:  primero os cuelgo tres vídeos que os conviene ver para sacar las características e importancia de su aportación al arte contemporáneo,  John Cage y el arte contemporáneo, John Cage y la música visual y 4,33 y las piezas silenciosas de John Cage. La primera audición que os pongo es precisamente 4,33 en dos versiones, para orquesta y para piano interpretada por John Cage

Aquí os pongo otra pieza, interpretada por él mismo, llamada Water Walk, ¡muy divertida! y la sonata nº 5 para piano preparado, instrumento del que tendréis que hablar y por eso aquí os pongo un video cortito sobre cómo preparar un piano . Acabamos con una interpretación del propio compositor de música para cactus amplificado y otros materiales vegetales, pulsados con una pluma, ¡jajaja!












 
 




 

jueves, 1 de noviembre de 2012

Monodia religiosa: el Cant Gregorià. Primera polifonia: l´Organum


En aquesta entrada us vaig a enllaçar les audicions de la monodia religiosa i profana de l´Edad Mitjana; ja sabeu que la monodia religiosa és bàsicament i sense entrar en detalls, la col.lecció d´oracions i textos bíblics utilitzats en el ritus religiós cristià occidental. Aquesta col.lecció va començar a realitzar-se durant el papat de Gregori I (590-604) i es va allargar uns segles. Entre els segles XIX i XX es van publicar diverses edicions d´una col.lecció amb els cants més comuns de la liturgia i la missa, anomenat Liber Usualis


El Cant Gregorià pot presentar bàsicament, dos estils melòdics, dels que teniu a sota un exemple sonor:

  • Sil.làbic: Himne Pange Lingua, composat per sant Tomàs d´Aquino (1225-1274) per la festivitat del Corpus Christi, tot i que es canta també el Dijous Sant durant la processó des de l´altar fins al monument eucarístic on queda la custòdia fins el Divendres Sant. Es tracta per tant d´un himne tardomedieval peró és molt popular i bon exemple de cant quasi totalment sil.làbic. Ací teniu el text llatí traduït al castellà perquè no l´he trobat en valencià.

 


  • Mel.lismàtic: Alleluia del día de Dominica in Albis, segon diumenge de Pasqua. El nom de Dominica in albis fa referència als convertits que havien estat  baptejats la vespra del dia de Pasqua: asistien  a la celebració de la missa sense les túniques blanques que havien portat el día del bateig i durant huit dies fins el dissabte següent. 
Per la forma de cantar, són tres els estils del Cant Gregorià:

          El director americà Stanley Kubrick també va utilitzar la versió de Berlioz en la seua pel.lícula The Shining

  • Estil antifonal: consistia en dividir el cor en dos grups, de manera que el segon responia al primer, alternant-se així en el cant; en les partitures gregorianes apareix un asterisc que marca  el començament de la resposta per part de la segona meitat del cor. Els salms es cantaven sovint en estil antifonal, i també altres oracions, proses i versos. Mireu aquesta Antífona mariana (dedicada a la verge), interpretada pels monjos de l´Abadia de Silos.
  • Estil responsorial: molt comú, consistia en que un monjo cantés el primer vers o la tornada, rebent las resposta del cor, com és el cas d´aquesta antífona Lumen ad Revelationem. La separació entre el solista i el cor, com en el cant antifonal, apareix assenyalada amb un asterisc.
La primera polifonia

Organum: l'organum és la primera manifestació polifònica que es coneix a Occident i consistia en la duplicació d'un cant gregorià preexistent en moviment paral·lel i distància d'octava, quarta o quinta. Les primeres manifestacions de les que es té constància són del segle XI.

El moviment paral·lel és habitual, com podem veure


 Transcripció de l´anterior


Poc a poc s'anirà movent la vox organalis primer per moviment oblic i després per moviment contrari. Aquests procediments aniran preparant el camp cap a la veritable polifonia:



En l´exemple escoltareu un organum quadruplum, és a dir a quatre veus, en un estadi ja molt evolucionat de l´estil; ja es coneix l´autor, el monjo parisí Pérotin i és del segle XII (ca.1198): Viderunt Omnes

L´origen de la notació moderna:  Guido d´Arezzola mano guidoniana

L´Himne a san Joan de Guido d´Arezzo, origen de la notació sil.làbica



Història de la notació (en castellà): Historia de la notación , servirà per a tot el curs


Dos antifonales: uno italiano y otro español